Quina majoria es necessita per al SíSí? (Publicat a l’ARA, 11 de febrer de 2014)

Quina majoria necessita el SíSí per guanyar al referèndum? Més de la meitat del cens electoral? Més del 50 per cent dels votants? Més del 50 per cent dels vots vàlids (els votants menys els vots nuls)? O simplement, tenir més vots que qualsevol altra opció (el No i el SíNo), amb independència de si arribava o no a la majoria absoluta dels vots vàlids?

Desafortunadament, l’acord de desembre de les forces polítiques catalanes sobre la pregunta no va incloure cap regla o norma sobre la comptabilització i interpretació dels resultats de la consulta del 9-N. La proposició de llei de consultes populars no referendàries (que, per raons incomprensibles, encara no ha estat aprovada pel Parlament tot i haver-se començat a tramitar a la legislatura anterior) no fa cap referència a aquesta qüestió. Per la seva banda, la llei espanyola sobre referèndums de 1980 no imposa tampoc cap requisit específic als referèndums no vinculants (que és la categoria a la que pertany la consulta del 9-N). Per tant, l’única font a la que podem remetre’ns per resoldre aquesta qüestió és l’anomenat Codi de bones pràctiques sobre referèndums, aprovat per la Comissió de Venècia, un òrgan assessor del Consell d’Europa, l’any 2007.

La Comissió de Venècia hi fa dues recomanacions. Primer, desaconsella la imposició d’un mínim de participació al referèndum perquè assimilaria els abstencionistes als partidaris del No i reforçaria l’estatus quo d’una manera injusta (punt III.7.a). Segon, recomana no establir un mínim percentatge d’electors (votant Sí) per aprovar una iniciativa determinada i, per tant, entén que, per guanyar, el Sí només necessita obtenir la “majoria simple” dels vots emesos (i, al meu entendre i utilitzant l’experiència històrica d’altres referèndums, vàlids): el Codi no especifica si aquesta majoria s’ha de comptar amb o sense els vots en blanc.

Considerem aquestes regles de decisions a la llum de la darrera enquesta sobre intenció de vot el 9-N feta pública a 8tv la setmana passada. Segons aquella cadena de televisió, un 40,7 per cent votaria SíSí, un 24,4 per cent votaria No d’entrada, un 3,8 per cent votaria SíNo, un 5,8 per cent votaria en blanc i un 10,8 per cent s’abstindria. La resta (el 14,4 per cent) pertany a la categoria de “no sap / no contesta” (NS/NC). Com que la informació de 8tv, escrita o oral, no és completa, he calculat aquesta xifra sumant els que no saben o no contesten a la primera pregunta a la xifra dels que no escullen ni Sí ni No a la segona volta (i, per tant, estimant els NS/NC a l’alça).

D’acord amb el Codi de Venècia, cal excloure l’abstenció de tots els càlculs finals. En aquest sentit, la decisió de 8tv (i d’altres mitjans afins) d’anunciar un 31 per cent d’indecisos (sobre la base de sumar l’abstenció als blancs i als NS/NC) és inapropriada, tant des d’un punt informatiu com des d’un punt de vista d’establir un precedent per interpretar els resultats reals del 9 de novembre, i, en definitiva, poc professional.

Un cop exclosa l’abstenció, els resultats depenen de l’atribució que fem del 14,4 per cent en la categoria de NS/NC. Aquí hi ha tres possibilitats:

(1) El 14,4 per cent s’absté. En aquest cas, hi hauria una participació del 74,8 per cent amb un 54,5 per cent dels vots a favor del SíSí, un 32,6 per cent a favor del No i un 5,1 per cent a favor del SíNo. La victòria de l’independentisme seria completa.

(2) El 14,4 per cent de NS/NC vota en blanc: amb una participació del 89,2 per cent (difícil però no impossible – el referèndum del Quebec de 1995 va tenir una participació del 92 per cent), l’independentisme tindria el 45, 7 per cent dels vots emesos, el No n’obtindria el 27,3 per cent i la tercera via un 4,3 per cent. El vot en blanc obtindria la xifra (implausible) del 22,7 per cent. Sense arribar al 50 per cent dels vots emesos, l’opció del SíSí seria l’opció més votada (gairebé doblant la segona opció més votada) i tindria la majoria absoluta dels vots no blancs.

(3) Tots els votants NS/NC opten pel No. En aquest cas, el SíSí continuaria guanyant amb un 45,7 per cent dels vots emesos però el No pujaria fins al 43,5 per cent. El més remarcable d’aquest escenari és que la suma del SíNo i el No derrotaria el SíSí. Ras i curt, la tercera via (i el seu mandat de reforma sense secessió) passaria a ser la guanyadora amb un ridícul 4 per cent dels vots.

Els escenaris que plantejo són naturalment hipotètics i el més probable és que els votants NS/NC acabin repartits entre les diverses opcions existents. Tanmateix, el que aquests exemples revelen és que Govern i Parlament han d’establir, abans de la consulta (i com a molt tard al decret de convocatòria), unes regles clares establint si, per guanyar, el SíSí ha de superar el 50 per cent dels vots vàlids (o dels vots no blancs) o si simplement ha de ser l’opció més votada (amb un marge raonablement ampli sobre la segona opció més votada). Altrament, la consulta tindrà un component d’incertesa i arbitrarietat que poden perjudicar el procés en marxa greument.

Advertisements
This entry was posted in Catalanisme, Catalunya -- Referendum. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s