Qualitat dels serveis públic a Europa i Catalunya

A més de mesurar el grau de corrupció percebuda pels ciutadans europeus, la macroenquesta encarregada per la Direcció General de Política Regional (DGPR) de la Comissió Europea i duta a terme l’any 2009 (N. Charron et al., “Regional Governance Matters” , WP 01/12) també examina el grau de satisfacció dels enquestats amb la qualitat del serveis públics – en els àmbits de l’ensenyament, la sanitat i la policia i ordre públic.

Com ja vaig indicar a l’entrada de 17 de desembre d’aquest blog, en matèria de corrupció Catalunya se situa a l’enquesta entre el primer i segon quintil dels rànking europeus: número 33 en absència de suborns per obtenir serveis públics i posició 64 en la percepció sobre manca de corrupció en general a l’administració pública. Un resultats certament millorables però lluny de la posició 152 de Campània o 160 de l’Àtica.

Per contra, la sastisfacció del catalans amb la qualitat dels serveis públics rebuts és deplorable. A l’índex de satisfacció amb l’ensenyament públic, que va de -3,5 a +2,4 (amb una mitja de 0) a totes les regions europees, i que reprodueixo tot seguit com a histograma, Catalunya obté una puntuació de -2. Aquesta nota és equivalent a la posició 164 en el rànking europeu.

histogram -- public education

En l’índex de satisfacció dels enquestats amb la sanitat pública, que varia des d’un mínim de -2,5 a un màxim de 1,8 (vegeu l’histograma a sota), Catalunya té -0,9 i la posició 131.

histogram -- public health

Finalment, en la categoria de policia i ordre públic, i dins d’un índex que s’estén a Europa des de -3,6 a 2,1, Catalunya reb -1,55 i la posició 158. En una paraula, Catalunya és al decil més baix de totes les regions europees i a la cua de les comunitat autònomes de l’estat espanyol.

histogram -- law enforcement

Els rànkings de Catalunya són excepcionalment anormals – sobretot perquè, per nivell de desenvolupament econòmic i social, a Catalunya (la número 52 a Europa per renda per càpita) li haurien de correspondre uns nivells de satisfacció molt més alts. Els següents gràfics reprodueixen la correlació entre:

1/ Renda per càpita (a l’eix horitzontal) i satisfacció amb l’ensenyament públic (a l’eix vertical) a totes les regions europees. Cada gràfic indica també la posició de Catalunya (triangle vermell).

scatterplot -- public education and income

2/ Renda per càpita (a l’eix horitzontal) i satisfacció amb la sanitat pública (a l’eix vertical):

scatterplot -- public health and income

3/ Renda per càpita (a l’eix horitzontal) i satisfacció amb l’ordre públic:

scatterplot -- law enforcement and income

Les dades mostren dos fets remarcables:

1/ La correlació entre renda i satisfacció és alta: l’índex de correlació entre renda i qualitat d’ensenyament públic és de 0,38 (en un índex on 0 vol dir que no hi ha cap correlació i on 1 equival a una relació perfecta entre les dues mesures), de 0,68 entre renda i satisfacció amb sanitat pública i de 0,62 entre renda i policia.

2/ Catalunya, que és la número 52 en el rànking de renda per càpita de totes les regions europees, es troba fora de la tendència general, amb serveis molt inferiors al que caldria esperar. Si estimem l’avaluació esperada segons la renda per càpita de cada regió utilitzant una simple regressió linial, el nivell de satisfacció a Catalunya en ensenyament hauria de ser de 0,1 i no la real de -2,0. (Els resultats de la regressió són QUAL_EDUC = -6.17 *** + 0.61*** LOG RENDA PER CÀPITA. Els tres asteriscs indiquen un nivell de significació estadística de l 99%.). En sanitat pública la nota “normal” hauria de ser 0,3 (i no -0,9). I en ordre públic hauria de ser de +0,25 (i no de -1,55).

Què hi ha al darrere d’aquestes avaluacions tan baixes? Una primera possibilitat, — que els catalans són molt més exigents que la resta dels europeus –, sembla inversemblant: en altres dimensions (com corrupció o com tractament imparcial dels ciutadans per l’administració), els catalans avaluen el sector públic d’acord amb el que cal esperar pel nivell de desenvolupament econòmic i social del país. Cal excloure també una segona causa, — l’impacte de les retallades –, perquè l’enquesta es va fer un any abans del primer govern de CiU. Per tant, ens queda una tercera posibilitat: que els serveis públics catalans són objectivament inadequats — o per mala gestió o per manca de recursos.

El problema de mala gestió no és descartable. En general, la satisfacció amb els serveis públics a Espanya és baixa (no hi ha cap comunitat autònoma que estigui per sobre de la mitja europea). Per bé o per mal, la funció pública catalana no és gaire diferent de l’espanyola i la classe política catalana reb avaluacions similars a l’espanyola.

Ara bé, el problema de fons sembla ser un de recursos. La prova és que a les autonomies espanyoles la satisfacció amb els serveis públics està directament relacionada amb la quantitat de diners rebuts. Aquest és el missatge dels dos gràfics que reprodueixo tot seguit i que correlacionen nivell de saldo fiscal com a percentage del PIB regional (un saldo positiu vol dir que la comunitat autònoma reb més diners dels que paga en impostos) amb satisfacció dels ciutadans en ensenyament i sanitat publiques respectivament.

scatterplot -- public education and net transfers in spain

scatterplot -- public health and net transfers in spain

L’índex de correlació entre saldo fiscal positiu i satisfacció amb diversos serveis públics fluctua entre .3 i .4 a les comunitats autònomes (i s’enfila a .6 sense les comunitats forals). Entre les regions no forals, Extremadura té les avaluacions més positives. Per contra, les autonomies amb dèficit fiscal tendeixen a suspendre entre l’opinió pública. En una paraula, l’existència d’un dèficit fiscal sistemàtic destrueix a Catalunya la possibilitat de construir uns serveis públics de qualitat i un estat de benestar de debò.

De la macroenquesta europea jo n’extrec dues lliçons.

En primer lloc, no hi ha cap raó per afirmar que una Catalunya sobirana hagi de ser un estat corrupte i políticament inviable.

En segon lloc, una Catalunya no sobirana és i serà fiscalment insostenible i políticament tocada de mort.

Entre els partits que s’oposen a la llibertat de Catalunya, ara s’ha posat de moda demanar primer la regeneració política del país i, per fer-ho tot encara més complicat, d’Espanya sencera. Aixecar la bandera de la regeneració em sembla bé. Però, si ho fem, fem-ho seriosament. Amb les dades a la mà, el primer acte de regeneració i de justícia democràtica ha de ser el de transformar un sistema fiscal (l’estatal) que castiga als ciutadans de Catalunya d’una manera punitiva, injusta i ineficient.

Advertisements
This entry was posted in Catalunya -- Govern, Catalunya -- Serveis Públics, European Regions. Bookmark the permalink.

4 Responses to Qualitat dels serveis públic a Europa i Catalunya

  1. Pingback: Calidad de gobierno y "asfixia financiera" | Politikon

  2. Xanflins says:

    Dos apunts:

    1) Quina és la correlació dels tres gràfics de dèficit fiscal? Es pot dir que és rellevant? I si ho és, no sería, de fet, deguda a la despesa major en sanitat que fan les comunitat amb saldo fiscal positiu? És a dir, qui més té millor servei dóna.

    2) Independentment del punt 1, quan vaig veure la dada a mi s’em va acudir un altre explicació: Nacionalisme i finançament. Sembla absurd però si penses quina és la raó per la qual volem més autogovern, aquesta és que a Catalunya estem infrafinanciats. Independentment de que ho estiguem o no i en quin grau, la percepció (que és el que es pregunta) serà sempre negativa. Sinó, no demanaríen més diners. I això explicaria perquè estem tant per sota de la mitjana: hi ha un issue polític que en altres regions no hi és i per això responem diferent.

  3. Pingback: Carles Boix demostra com l’Estat castiga el benestar de Catalunya | Humbert.Cat

  4. Eduard Muntada. says:

    It would be great if this article can be translated to english and castilian and, then, published at blogs on both languages. We, catalan speakers, we know what’s the real extreme situation in Catalonia and the reasons for it, so that we aren’t on need of confirmations but “spread the reasons” and help us to the diffusion and internationalization of the origins of our problems and, as a consequence, our reasons for the new way (that) we have chosen.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s