La Direcció General de Política Regional (DGPR) de la Comissió Europea acaba de publicar un informe sobre qualitat de govern (N. Charron et al., “Regional Governance Matters” , WP 01/12). L’informe es basa en una enquesta de 34.000 europeus, feta al 2009, per mesurar la seva percepció sobre corrupció i la seva satisfacció amb la qualitat de serveis públics (educació, sanitat, policia) als governs nacionals i regionals.
Tot i que cal examinar els resultats amb prudència perquè el nombre d’enquestes a nivell regional és petit, les dades obtingudes són una eina útil si les prenem com a grans tendències.
L’enquesta examina la corrupció de diverses maneres. La primera és directa i consisteix a preguntar si l’enquestat (o algú de la seva família) ha subornat a algú per obtenir serveis sanitaris durant els darrers dotze mesos. L’índex va aproximadament de -5 (màxima corrupció) a +1 (mínima corrupció). Reprodueixo l’histograma (el percentatge de regions per nivell) d’aquesta mesura a continuació:
Catalunya obté un 0,78. O, altrament, ordenant les regions de millor (menys corrupció) a pitjor (més corrupció), Catalunya és la regió 33 en el rànking total (sobre un total de 169 regions). És a dir, es troba entre el 20 per cent menys corrupte.
La segona forma de mesurar corrupció és indirecta i pregunta l’enquestat si creu que els altres ciutadans practiquen alguna mena de suborn per obtenir serveis públics. L’histograma té aquesta estructura:
Catalunya torna a quedar al número 33. (Sicília, en canvi, és la número 149.) De fet, en aquestes dues mesures Catalunya es troba entre les millors comunitats autònomes a Espanya.
Finalment, la tercera mesura es computa després de preguntar a l’enquestat si creu que hi ha corrupció a la prestació de serveis públics en general: aquí Catalunya baixa en puntuació a 0,48 (en una escala de +2 a -3) i la posició 64 (una mica per sota del millor terç).
Sens dubte, aquestes mesures són subjectives, és a dir, no mesuren ni polítics imputats ni frau fiscal ni corrupció real. Tanmateix, semblen plausibles perquè la posició de Catalunya es correspon amb la que li pertocaria per les variables que la millor recerca existent associa amb nivells de corrupció al món: desenvolupament econòmic (Catalunya és la número 52 en renda per càpita entre les regions europees) i en el grau en què la gent confia en els altres (Catalunya té la posició 38).
El següent gràfic correlaciona nivell de renda per càpita (en euros) i la percepció dels enquestats sobre l’ús de suborns entre la resta de la població:
La relació entre ambdues mesures és relativament robusta (r=0.51): a nivells de renda més alts, el nivell de corrupció és menor (cal recordar que un índex més alt vol dir menys corrupció). Catalunya surt en el lloc que li “correspon” en funció de nivell de renda.
El mateix passa amb l’índex de percepció de corrupció al serveis públics en general:
La correlació entre desenvolupament i corrupció és estreta (r=0.67). Catalunya torna a situar-se en el nivell a esperar en funció de la seva estructura econòmica.
L’últim gràfic mostra la relació entre confiança social (percentatge d’enquestats que diuen que es pot confiar en la majoria de la gent) i percepció de corrupció. Les dades sobre confiança social són de menor qualitat: només n’hi ha per 73 regions, la majoria de rendes altes i mitges. En tot cas, Catalunya se situa en els llocs que cal esperar en funció del que sabem sobre governabilitat i “capital social” (R. Putnam, Making Democracy Work, 1993. Hi ha versió catalana publicada pel CETC.)
Una primera exploració estadística de la corrupció a Europa (i a Catalunya) mostra pautes relativament “estàndars” al món: la corrupció cau amb el nivell econòmic i a mesura que hi ha una “confiança interpersonal” més estesa. En aquest sentit, Catalunya puntua en el terç més alt en termes generals (tot i que les dades per policia i educació són pitjors) i, per tant, lluny del to catastrofista que s’utilitza en alguns sectors, generalment amb interessos polítics molt concrets. Això no vol dir que no hi hagi corrupció: el cas de Sabadell va esclatar només fa unes setmanes. I, per descomptat, tampoc vol dir que ens haguem de quedar tranquils. Cal combatre la corrupció existent fins al final: fer un país pròsper i net ha de ser l’objectiu de tot ciutadà normal.
Carles Boix 
Acabo d’esborrar 20 línies de comentari. I ara acabo d’esborrar 10 línies més. No val la pena. Catalunya amaga una bossa de corrupció enorme, de dimensions incalculables i feta durants dècades especialment des de 1990 atots els nivells, municipal, autonòmic i de Diputacions que petarà per l’ambició d’una sèrie de persones que mai en tenen prou. Quan peti tornaré a escriure al seu bloc al respecte. Naturalment és imposible demostrar res i per això he estat a punt d’esborrar també aquestes línies. Deixim dir-li ,sense cap raonament demostrable que em recolzi, que aquest article seu expressa flors i violes d’una Catalunya inexistent. No compari el que diu un enquestat catòlic amb el que contesta un enquestat protestant. Però vaja és impossible escriure res més. és un secret a veus el que està passant a Catalunya des de 1991. La impunitat és total, la enginyeria legal perfecta. Així que hauria d’esborrar aquest comentari però no, com que vostè està desconnectat de Catalunya li deixo aquest camí 1991-2012 perquè vostè investigui si vol a no ser que el seu paper sigui anar fent compareixences i articles per crear estats d’ànims optimistes i asèptics de Catalunya avalats pel seu indiscutible prestigi acadèmic. Jo diria que aquest article seu pot servir per qui vulgui creure que Catalunya continua essent un oasi de pau i bon govern. Jo li respecto aquest paper. Cal optimisme? sí. Basat en enquestes etèries i opinions d’enquestats desconeguts? No. Catalunya està podrida. No vull una Catalunya Independent basada en al corrupció legal i mala administració. Potser és una forma autèntica de ser patriota, no lliurar la Pàtria Estimada Catalana a qui ja fa dècades que l’està corrompent: la classe política actual i unes determinades families en particular.